En
aquest document trobem una sèrie de reflexions molt interessants envers el
desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat, que van
acompanyades d’instruments per a la presa de decisions i propostes de millora
en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Algunes
de les idees que m’agradaria destacar fan referència a l’expressió escrita:
“Els primers cursos escolars tenen com a
objectiu arribar a automatitzar la relació convencional entre les grafies i els
fonemes (...) Com més àgil sigui en aquesta codificació més podrà centrar-se en
el contingut del text. Aquests seran curts i si són llargs, freqüentment són
poc coherents i cohesionats.”
També
he trobat interessant aquest esquema amb els diferents moments que comporta la
producció d’un text escrit ja que encara que nosaltres ens estiguem movent el
els inicis de la producció de textos també utilitzem els mateixos passos.
“Fins i tot, quan els alumnes
encara no són capaços de fer una codificació àgil, cal plantejar situacions
d’escriptura de textos. Quan els
alumnes no ho poden fer sols, és adequat que l’adult els ajudi o que ho facin
de manera col·lectiva: parlant-ho entre tots i escrivint el mestre. Els suports
proporcionats per l’ensenyant es van retirant progressivament per arribar a un
major grau d’autonomia de l’aprenent”
“Per tal
que l'alumnat aprengui
a escriure posant
en joc tot
el control que
això implica és molt adequat escriure i revisar textos de manera
col·lectiva o en parelles. Així, quan els alumnes no ho poden fer per si sols,
és adequat que ho facin de manera col·lectiva
guiats pel mestre que
verbalitza l’aplicació de
determinades estratègies i els fa participar
mitjançant preguntes i
comentaris. Més endavant
la realització de l’escriptura pot ser feta en grups o per parelles que,
en posar-se d’acord sobre els aspectes abans esmentats, els evidencia i permet
que en tinguin un major control.”
